Grup Espeleològic de Llubí

II Expedición al Sistema de la Piedra de San Martin

Història de la troballa, de

L’extracció del material

I de l’estudi de la cavitat.

Un dia de l’any 1998, els espeleòlegs Guiem Mulet (grup GELL) i Antoni Merino (grup ANEM),després d’inspeccionar una cova ubicada en un solar de la urbanització de Alcanada donaren una volta per les rodalies, quan veren una caseta de pou amb la porta oberta, s’estranyaren de la presencia d’un pou a tan poca distància del mar i decidiren donar un cop d’ull. En guaitar veren que es tractava d’un conducta vertical prou ample per poder-hi baixar, situats a uns 6 m d’alçada respecta de l’aigua. Només amb una primera observació veieren formacions litoquímiques pròpies d’una cova natural i no d’un pou artificial, així que decidiren tornar en una altre ocasió amb equip espeleològic adequat.

 En dates posteriors davallaren per la vertical, comprovant que efectivament es tractava d’una cavitat natural, retocada i molt modificada a la boca, essent impossible esbrinar la topografia original de l’entrada abans de les diverses modificacions fetes per l’home en el transcurs del temps. La vertical els portà just damunt l’aigua, però fent el pèndul, és a dir desplaçant-se lateralment  penjats de la corda, se situaren sobre un replà inclinat, de reduïdes dimensions, el qual presentava fragments de ceràmica. Més enllà la cavitat no semblava de grans dimensions, però sí guarnida de abundants espeleotemes: així observaren estalactites i colades parietals que arribaven fins a la mateixa superfície de les aigües. Equipats en neoprà per poden nedar en les aigües fredes inspeccionar en la cambra que a alguns llocs tenia l’alçada del sostre molt reduïda, que separava pràcticament l’espai en duen cambres, una d’elles situada cap el NO és de petites dimensions. L’altre té direcció cap el S i després d’uns 6 m condueix a un altre replà, una mica més espaiós. Tot l’espai, llevat dels dos replans, esta inundat, sense fer-hi peu al nedar. Es veu que la cavitat en sí accessible es la part més elevada de la gruta, ja que la resta roman amagada sota les aigües. Va ser prop del segon replà que en Guiem en aferrar-se a la paret hi va observa com la subjecció on es trobava, arran d’aigua, tenia una forma arrodonida i geomètrica, i en posar-se una màscara per observar millor la part submergida comprovà que es tractava de una espècia  gerra de grans dimensions, girada cap per avall i concrecionada en gran part per les colades estalagmítiques. Sembla que degué caure pel pou o fugir de les mans de la persona que la portava i surant a la deriva va romandre encaixada a la paret que terminaria per assimilar-la, formant tot un. Estimulats per la troballa observaren amb màscares sota les aigües i veren que la cova era profunda, amb un con d’enderrocs  central i a la part superior del con alguns tests i el que semblaven gerres. Se n’adonen que pels costats del con d’enderrocs, la foscor i el misteri poden reservar nous descobriments i troballes. Conscients de la necessitat d’investigar les possibilitats submergides de la cova decideixen posar-se en contacte amb espeleobussejadors del grup Nord de Mallorca (GNM).

                         19 - Xll – 98

Francesc Gracia acompanyat per Antoni Merino i Guiem Mulet de suport, va fer una primera immersió a la cavitat. La davallada del material de busseig, portat per duplicat com requereixen les més elementals normes de seguretat del busseig espeleològic, implicava que un dels espeleòlegs hagués d’estar al coll del pou i l’altre al primer replà per recollir el material i passar-li al bussejador. Aquest, dins l’aigua, es posà tot l’equip d’immersió i després d’una revisió ja estava en condicions per començar l’exploració subaquàtica de la cova. Primer va fer el recorregut pel con d’enderrocs (sala de les Àmfores), voltant-lo lentament, i cada cop a més fondària. Als 3-5 m ja va observar gerres mallorquines i cadufs de sínia, que devien d’ésser,    evidències d’un sistema d’extracció d’aigua que implicaven una morfologia exterior del pou radicalment oposada a l’actual. Va veure restes de fusta com rodes, politges, poals i troncs d’arbres de grans dimensions que ara no podrien haver entrat mai, i que sota l’aigua es deuen haver conservat molts d’anys, caigudes abans de la construcció de la caseta tanca el pou. També va observa diverses piques de pedra de diferents mides i va començar a percebre la presencia d’àmfores romanes. A mesura que anava descendent a fondàries majors, especialment pels costats del con d’enderrocs, el nombre de peces augmentava enormement. Una gran excitació es va apoderar de l’espeleòleg, tant pel tipus i nombre de peces com pel bon estat de conservació de part del material arqueològic. Només extreu qualque contenidor ceràmic per mostra als tècnics de patrimoni històric del Consell Insular de Mallorca i donar fer i constatar així la importància del jaciment.

Després de comunicar la troballa als companys, progressa fora del con de materials caiguts des de dalt i avança per una ample galeria amb abundants i estalactites i després d’alguns passos més estrets arriba fins a un esquelet de Myotragus, possiblement M.balearicus, degut a que no estan ocults sota sediments ni concrecionats. Després d’inspeccionar visualment les restes i amb molta cura en no descol·locar els ossos prossegueix per la galeria (galeria del Myotragus) fins que arriba a un laminador vertical on es deté per l’estretor del passatge.

L’exploració de la cavitat coincideix  en el temps amb la realització de les obres del golf d’Alcanada, amb la obertura de un ampli vial a només a uns pocs metres de la caseta del pou. Les obres s’efectuen amb màquines pesants i es realitza la perforació de tota la zona afectada que abans ocultava en gran part el pou. Aquests fets fan que comuniquem ràpidament a patrimoni del greu perill de desaparició del pou o de la destrucció de la cova. Ens posam en contacte amb en Gabriel Pons, tècnic de Patrimoni del Consell Insular que envia a un inspector de patrimoni i un arqueòleg per advertir del fets al constructor i evitar l’enderrocament del pou. D’aquesta manera el dia 23 de setembre de 1998 el Conseller de Cultura i Patrimoni Històric del consell de Mallorca, Damià Pons, va resoldre autoritzar la realització de l’excavació d’urgència del po. Les excavacions s’efectuaren baix la direcció tècnica dels arqueòlegs del servei de Patrimoni Històric i Artístic del Consell de Mallorca, senyors Jaume Cardell i Gabriel Pons. Aquesta resolució va ser remesa a la propietat on està situat l’esmentat jaciment arqueològic. Es mantenen diverses converses amb el senyor F.Knuchela (director de l’empresa Aucanada S.A., propietària dels terrenys) per arribar a un acord per permetre les tasques de 4 espeleobussejadors i 3 espeleòlegs de suport dins la propietat.

Para mas informacíon: guiemmr@hotmail.com